Adverteixen: el nou Decret de Convivència invisibilitza la violència de gènere a les aules valencianes

Prop de 80 entitats signen un comunicat de protesta contra el Decret de Convivència de la Conselleria d’Educació que entra en vigor este mes. Entre les signants, la Confederació Gonzalo Anaya, FAMPA; els sindicats de l’ensenyament STEPV, Intersindical Valenciana, CCOO de l’Ensenyament o UGT, així com l’Institut Interuniversitari d’Estudis de les Dones de la Universitat de València; també hi ha associacions de gran importància per a la igualtat com l’Associació Professional d’Agents d’Igualtat, la Coordinadora Feminista de València o la Federació Dones Progressistes, entre altres.
La comunitat educativa valenciana s’enfronta a un canvi de paradigma amb l’entrada en vigor, el pròxim 7 de gener, del Decret 193/2025 de convivència. Tanmateix, el que es presenta com una actualització normativa ha encés les alarmes de l’Associació per la Coeducació de València, que denuncia un retrocés alarmant en matèria d’igualtat i una desprotecció evident davant les violències masclistes en l’entorn escolar.
L’entitat sosté que el nou text desplaça la coeducació del seu lloc com a eix vertebrador per a convertir-la en una menció merament testimonial. En diluir la igualtat de gènere en conceptes genèrics com “benestar”, es perd la capacitat d’intervindre sobre les causes estructurals dels conflictes. Des de l’associació són taxatius: la coeducació ha passat de ser una eina de prevenció activa a convertir-se en un element “decoratiu” que manca de mesures concretes o d’obligacions reals per als centres.
Així mateix, l’Associació per la Coeducació lamenta que la Conselleria d’Educació no comptara amb la comunitat educativa ni amb associacions diverses per a la redacció d’este Decret de Convivència: «esta exclusió demostra que no els importen les opinions d’agents implicats i especialistes; per això se’ls va ignorar en el disseny, seguiment i avaluació de les polítiques de convivència».
Un dels punts més crítics que assenyala l’associació és la substitució d’enfocaments específics pel concepte de “benestar”. Tot i que el terme pot semblar positiu, l’organització adverteix que la seua ambigüitat és perillosa. En posar en el mateix sac situacions tan diverses com l’assetjament escolar, els problemes emocionals i la violència sexual, es corre el risc de neutralitzar la gravetat d’estes últimes. «Anomenar-ho tot benestar no protegeix més; al contrari, invisibilitza les violències», expliquen, tot subratllant que no es poden solucionar problemes que el mateix decret evita anomenar pel seu nom.
La preocupació s’estén també a la generalització dels mètodes de conciliació per a resoldre conflictes. L’Associació per la Coeducació alerta que aplicar el diàleg de manera indiscriminada en contextos de desigualtat o violència pot derivar en una greu revictimització. En escenaris on existeixen relacions de poder desiguals o por, forçar una mediació no és una solució justa, sinó una pressió afegida per a la víctima. Esta decisió, la de mediar, pot ser molt perillosa si s’aplica sense perspectiva feminista, sense eines coeducatives i sense formació especialitzada.
A este panorama complex s’hi suma la falta de mitjans per a executar la norma. El decret augmenta la càrrega de responsabilitat sobre el professorat i els equips directius, però arriba sense pressupost, sense personal especialitzat i sense plans de formació obligatòria. Per a l’entitat, legislar sobre salut mental i convivència sense dotar els centres educatius d’eines reals és «un brindis al sol» que deixa els professionals en una situació de total indefensió. L’associació reclama una dotació urgent de recursos econòmics, humans i formatius, incloent-hi personal especialitzat en salut mental i mediació amb perspectiva de gènere, mantenint i reforçant la figura de la persona coordinadora d’igualtat i convivència, així com l’Observatori d’Igualtat i Convivència.
L’Associació per la Coeducació considera «un èxit l’adhesió de signatures al comunicat com a prova que la nostra inquietud no és una cosa merament particular, sinó compartida a nivell social i que exigeix, per tant, una resposta immediata per part de la Conselleria d’Educació». Des de l’associació es mostren pessimistes davant una possible rectificació de la Conselleria d’Educació, però, en paraules de Paqui Méndez, «el silenci ens convertiria en còmplices i volem deixar constància pública del nostre rebuig a este decret i a una estratègia política contra la coeducació; reivindiquem un model de convivència amb recursos, eines i especialistes». Per la seua banda, Agustín Zaragozá, membre de l’associació i professor de Filosofia, considera que «els centres educatius respondran a este decret quan el coneguen profundament, perquè, com sol ocórrer, el professorat el llegirà a última hora, per la sobrecàrrega de tasques, i prendrà consciència de les enormes conseqüències que tindrà tant en els centres educatius com en la càrrega emocional i professional que recaurà sobre els docents sense recursos i sense suport especialitzat».
Sota el lema «Sense coeducació no hi ha convivència», l’associació reclama la retirada immediata del Decret 193/2025. Exigeixen que la igualtat torne a ser l’eix central del sistema educatiu i que s’excloga explícitament la conciliació en qualsevol cas que implique violència. L’educació, recorden, mai és neutral: si no treballa activament per la igualtat, acaba reproduint les desigualtats que ja existeixen en la societat.
LLISTAT ENTITATS SIGNANTS