Ortuño: “Les famílies intel·ligents són aquelles que es centren en solucionar els problemes en el saló de casa, dins del seu cercle”

“La criança positiva és la que construeix un pont estable sobre el qual caminen fills i filles, el pont té dos travesseres: una és l’atenció emocional (estima i suport incondicional, vincles) i l’altra la gestió de conductes, comportaments i límits. Quan sorgeixen problemes a casa o escola és perquè hi ha un desequilibri al pont i, com que som mares i pares perquè així ho hem decidit, hem de buscar l’equilibri perquè les travesseres donen seguretat en el camí, en el creixement dels xiquets/xiquetes i adolescents”. Amb aquestes paraules va introduir Antonio Ortuño, la xerrada “Famílies Intel·ligents: Claus pràctiques per a la parentalitat positiva”.

I, que són les famílies intel·ligents? Antonio Ortuño les va definir com aquelles que s’adapten als canvis, que accepten que tot procés implica conflictes i que busquen l’equilibri del pont sobre el qual evolucionen fills i filles. “Són aquelles famílies que es centren en solucionar els problemes en el saló de casa perquè saben que allò que passa a dins es reprodueix fora del cercle”, va afegir.

Per a Ortuño,  son intel·ligents  les famílies que coneixen les dos caixes dels fills i filles: la caixa de les coses que els encanten  i la caixa de les coses que no els agraden, els fa mandra o de les que sovint s’escaquejen.

Semàfor intel·ligent

En la xarrada,  el psicòleg Antonio Ortuño va exposar amb molt de sentit de l’humor i un llenguatge planer situacions reals de problemes quotidians i ens presentà la tècnica útil del semàfor intel·ligent. El com actuar així com les possibles reaccions.

• Semàfor vermell: decisions que, sols, prenen mares o pares
• Semàfor groc: decisions que mares i pares negocien amb filles i fills
• Semàfor verd: com confiem en les decisions que prenen els nostres fills i filles

Semàfor roig: quan mares o pares decidim o com dir “NO”

Així el psicòleg va exemplificar en situacions reals quan decidim el color Vermell – que vol dir NO-, què ocorre i com hem d’actuar davant situacions reactives provocades pel No. “Quan diguem  ‘NO pots seguir mirant la tele’, hi ha una reacció emocional (cabreig) i es molt important empatitzar, atendre l’emoció i connectar, fer un acostament amable amb l’emoció i amb quatre paraules – ser molt breus,  emprant les paraules “comprenc” o “entenc”

El dir “NO” comporta també l’estratègia de la insistència o pitjor encara la manipulació. “A la manipulació cal llevar-li tot el valor, contextualitzar-la, no discutir-la, no atorgar-li realitat perquè eixa estratègia no és pot tolerar i és el germen d’actituds violentes i manipuladores en la vida adulta”, assenyala.

El psicòleg va exposar que en el semàfor roig, mares i pares han de mantindre l’autocontrol emocional, està prohibit enfadar-se perquè l’estima i el suport a fills i filles és incondicional i no té res a veure amb la decisió que s’ha pres o la situació que s’ha generat. “No podem entrar al conflicte, hem de conèixer la reacció emocional que comporta el NO, ser amables en les emocions i firmes en el pensament, llenguatge i conducta”, destaca.

Semàfor groc: quan mares o pares decidim negociar una decisió amb fills i filles

En la tècnica del Semàfor Intel·ligent, el color groc és una oportunitat perquè decidisca els nostre fill i filla, és una oportunitat perquè aprenga responsabilitats. En aquest color  s’ha de fer un acostament, una connexió amb tot allò de la caixa que els agrada als xiquets i xiquetes i dedicar més temps per a la il·lusió que per a l’obligació o la caixa que no els agrada. “Hem de tirar de la il·lusió, per plantejar alternatives i que el nostre fill o filla decidisca i mares i pares mantindre el control de les conseqüències”, destaca el psicòleg.

Com a exemple, Ortuño va posar l’exemple de quan  fills i filles  reclamen atenció, per alguna cosa de la caixa que els agrada:

Fill:  – Fem una partida a la play?

Pare: – Clar, anem a jugar una partida a la play perquè he estat practicant un truc i he millorat molt, recolleix l’habitació en un moment i juguem.

“Hem connectat amb la il·lusió, amb allò que li agrada, per plantejar l’obligació de recollir la habitació, hem soltat dos coses al nostre fill o filla i ara te que decidir ell o ella: recollir l’habitació i jugar a la play i ell o ella tenen ara el control de les alternatives i nosaltres, mares i pares, tenim el control de les conseqüències” i afig amb humor “les alternatives ja no depenen de nosaltres, quedem alliberats i a l’espera i mentres i tant, seguim fent el sopar escoltant rock i tant contents”.

Semàfor verd: quan son els nostres fills i filles els que decideixen.

El semàfor verd és quan la decisió ja no és de mares i pares, està plenament delegada als nostres fills o filles.  En este color  és clau el respecte i la confiança en elles i en ells i no s’ha d’ intervindre ni invadir la decisió o l’espai que ja ha deixat de ser de mares o pares. “Si tornem a fer nostra una decisió que ja és d’ells o d’elles, fem l’error de no confiar i això és un límit a l’ evolució, a crèixer, a fer-se responsable, és també una demostració de desconfiança cap a les seues possibilitat i capacitats”, destaca Ortuño. En este color les famílies han de manejar les pors, les emocions i les desconfiances cap als fills i filles.

“Les contradiccions provoquen uns danys molt greus en les nostres fills i filles”

Com va destacar el psicòleg,  “siga el color del semàfor que triem en cada situació, és molt important mantindre el mateix color en tres aspectes: pensaments, llenguatge i conducta, per evitar un estil educatiu contradictori”.  I es que -segons Ortuño- quan passem del roig, al groc i al verd en la mateixa decisió o actuem diferent a allò que hem dit o pensem traslladem el caos als nostres fills i filles.

En esta manera de procedir diu Ortuño que “el pont es tambaleja fins al punt de la precipitació o la caiguda del nostre fill o filla perquè no troba sentit a res i perquè perdem tota la credibilitat com a pares i com a mares”. destaca Ortuño.

Per acabar, Antonio Ortuño va recomanar la lectura de les diferents publicacions editades.

Publicacions:
1.- Familias inteligentes: claves prácticas para educar.
2.- Quién cuenta cuentos a mis padres? 23 pequeñas metáforas que te ayudan a ejercer buenas prácticas educativas.
3.- Diferent material que es pot descarregar de forma gratuïta de la pàgina web de la CEAPA (Confederació Espanyola d’Associacions de Pares d’Alumnat).

A l’acte van assistir cinquanta mares i pares i va comptar amb la presentació de Màrius Fullana president de la FAMPA- València de mares de l’executiva.