Professor, estudiós i crític de l’educació

Gonzalo Anaya (Burgos, 1914 – València, 2008), mestre des de la Segona República, doctor de Filosofia, catedràtic de Filosofia en instituts i escoles de Magisteri, ha exercit una llarga tasca professional, primerament en Santiago de Compostela y des de 1973 en la Escola de Magisteri de València. En 2004 li fou concedida la Medalla de la Universitat de València, de la qual ha sigut professor emèrit. A esta distinció es suma la Medalla de Plata al Mèrit del Treball concedida por el govern de l’Estat.

En els seus molts anys com a professor, estudiós i crític de l’educació, Anaya sempre ha tingut present els contextos concrets de l’activitat docent en les escoles, els problemes pràctics i quotidians de la vida en les aules i la seua concepció educativa sempre ha estat lligada al saber, a la ciutadania i a l’emancipació humana. Així mateix, ha destacat en el compromís amb tota una sèrie d’experiències innovadores.

El professor Gonzalo Anaya ens ha mostrat un camí inesgotable de defensa de la escola pública, universal, al servici del poble i que s’ha que reinventar tenint en compte el saber crític i la renovació pedagògica.

Hem aprés de la seua enriquidora i instructiva conversa, durant tot el temps que hem tingut el privilegi de compartir en el moviment de pares i en el si del Consell Escolar Valencià, del qual ha format part, des de la seua creació, com a persona de reconegut prestigi en el món educatiu. Hem aprés del seu compromís cívic, del seu desafiament vital per una qualitat en l’educació i per una ciutadania crítica, hem aprés d’un mestre en majúscules que hui és el referent, el símbol dels pares i les mares de l’escola pública de la Comunitat Valenciana.