La Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya demana als partits polítics que no recórreguen al desprestigi a l’escola pública com a arma durant la campanya electoral

(11 d’abril de al 2019) La Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya, que representa més d’un miler d’AMPA de les províncies d’Alacant, Castelló i València, lamenta els reiterats atacs a l’escola pública realitzats en les últimes setmanes pels candidats de diferents partits polítics a les eleccions autonòmiques i municipals i, en aquest sentit, condemna l’ús polític que es fa de l’educació en època de campanya electoral i el fàcil recurs al desprestigi a l’escola pública i al professorat.

L’organització creu que l’escola pública, tot i les seues mancances, és la que ofereix més garanties de qualitat, pels controls públics a què està sotmesa i per la via d’accés del professorat, a través de les oposicions. Les aules públiques, incideix, acullen tot tipus d’alumnat, sense discriminació socioeconòmica, ni cultural, ni per raça o sexe i entre els principis que regulen l’admissió i l’escolarització, precisament, estan l’obligació del repartiment equilibrat i heterogeni de l’alumnat per contribuir a fer de les aules un reflex de la societat i són espais cada vegada més inclusius, on es treballa la diversitat i la diferència com a factors que enriqueixen els centres.

Les escoles públiques, així mateix, estan obertes també a la participació de les famílies, a través de les AMPA i dels consells escolars, i són les que més treballen i potencien la comunitat educativa, i això és una altra garantia de diversitat i de respecte a la pluralitat inherents al sistema democràtic, assenyalen des de la Confederació Gonzalo Anaya.

Per al moviment de mares i pares, els problemes de l’educació pública no són ni l’adoctrinament ni la imposició del valencià, com pretenen donar a entendre determinats líders polítics. Els problemes que arrossega l’educació pública valenciana des de fa dècades i que les famílies vénen denunciant any rere any són altres, com la falta de professorat capacitat, les retallades realitzades pels governs que s’han traduït en plantilles minvades i centres necessitats de reformes, les elevades ràtios, el fibrociment encara present en nombrosos centres, la deficient atenció a l’alumnat més necessitat per manca de recursos, la segregació escolar, l’alt índex de fracàs escolar o la baixa implantació de la FP, entre d’altres. La Confederació Gonzalo Anaya considera que la solució a aquestes situacions no passa per la recentralització de les competències educatives, en contra del que estableix la mateixa Constitució Espanyola de 1978, sinó tot el contrari. Precisament, un dels aspectes que defensa la confederació d’AMPA és l’aportació de solucions des de la proximitat, des de les administracions més properes als centres i implicant a la comunitat educativa i la resta dels teixit associatiu del propi entorn. En aquest sentit, la confederació recorda el seu rebuig a la LOMCE, una llei que ha restringit la participació de les famílies en els centres educatius.

Les famílies defensen així mateix la necessitat de respectar i preservar la cultura i tradicions pròpies, una cosa difícil si es qüestiona l’actual ordenament territorial i la transferència de competències a les diferents comunitats autònomes. Des de la confederació es defensa el respecte i el ple coneixement de les dues llengües cooficials en l’escolarització, tal com preveu la llei del plurilingüisme, i fins i tot va més enllà i ve demanant que s’incentive la formació en valencià en les zones de predomini castellanoparlant i que se’ls assigne professorat convenientment capacitat i motivat per revertir el desinterès i, en ocasions, el rebuig que s’ha creat en nombroses comunitats precisament per polítiques educatives poc afortunades desenvolupades en el passat, explica el president de la Confederació Gonzalo Anaya, Txomin Angós.

La Confederació Gonzalo Anaya insta, per tant, als líders polítics a la recerca de consensos, no a la creació de conflictes i tensions, i a posar el focus en les veritables necessitats per garantir  una escola valenciana totalment pública de qualitat, sense concertació, que siga plural, respectuosa i inclusiva, i l’abast de totes les famílies.