Rubén Pacheco: “Aprendre valors cívics universals, educar les emocions, ensenyar l’empatia o resoldre conflictes ha de ser tan important com aprendre matemàtiques o a llegir”
- Repensar les tutories famílies-escola, formació docent i per a famílies, lectures compartides sobre l’assetjament escolar, revisar els plans de convivència i que no siguen teoria, activar les comissions de convivència dels consells escolars, introduir pràctiques exitoses de mediació escolar són algunes de les propostes de la Confederació Gonzalo Anaya davant l’assetjament escolar
En la Comissió Especial d’Estudi contra l’assetjament escolar, la Confederació Gonzalo Anaya ha posat el seu punt de vista en trobar respostes a la violència entre iguals que es produeix dins i fora de les aules -també a les xarxes-, on el maltractament psicològic, verbal, físic és de tal intensitat i freqüència, que provoca unes conseqüències que marquen la vida del xiquet i de la xiqueta per a sempre i el dolor pot ser tan insuportable que pot portar al suïcidi.
El president de la Confederació Gonzalo Anaya ha citat el referent del mestre que porta el nom de l’organització d’AMPA. Deia el mestre Gonzalo Anaya: “Tot saber ha de perseguir que l’ésser humà siga millor, més solidari, més compressiu, més tolerant i intel·ligent, més obert al món”. Pacheco ha indicat que “hem aportat aquesta frase com a punt de reflexió sobre l’educació que volem per a la societat: l’educació en valors universals i cívics és tant o més important com els continguts curriculars”. Per això, ha afegit que l’assetjament escolar es pot previndre des de l’educació en valors cívics, des de l’educació emocional i des de la resolució de conflictes des del minut 0 de socialització en l’etapa infantil.
En aquest punt de prevenció de l’assetjament escolar, ha indicat la necessitat de repensar les tutories família-escola. “Considerem essencial la coordinació i col·laboració família i escola, fonamental per previndre l’assetjament escolar, les tutories haurien d’abordar necessàriament el comportament de filles i fills des de l’etapa infantil fins l’ESO, intercanviar aquesta observació amb mestres per acordar normes i pautes d’acció davant comportaments no correctes i reforçar els bons comportaments”, ha indicat Pacheco que ha afegit que “l’escola és l’espai on hi ha un temps de relació entre xiquetes i xiquets, amb persones formades per observar i identificar actituds i resoldre conflictes i les famílies hem d’estar al costat dels mestres perquè cada dia siguen això que deia Gonzalo Anaya, xicotets éssers humans i millors persones, més solidaris, més compressius, més tolerants i intel·ligents, més oberts al món.
Per això Pacheco ha demanat incorporar dins de la formació docent i de les famílies programes d’educació emocional basats en el respecte, en els valors, en la no violència, en la resolució de conflictes de forma pacífica, en l’empatia, en treballar com se sent l’altre. “És tot açò un valor que a l’escola ha de ser tan important com les matemàtiques o aprendre a llegir”, ha assenyalat.
Pel que fa la identificació de l’assetjament escolar, Rubén Pacheco ha llançat una qüestió: Per què moltes vegades ocorre que les persones adultes (mestres i famílies) veiem coses i alhora no veiem? Per què es relativitza o es minimitza un conflicte d’un dia, un estat anímic o un senyal i no actuem per evitar que vaja a més? Pacheco ha proposat la lectura compartida del llibre, de l’escriptor valencià, Eloy Moreno, que com d’entre altres, són un treball de centre per reflexionar i prendre consciència d’aquesta problemàtica i l’aborda integralment, també des dels punts de vista dels observadors. “Els monstres de l’assetjament en la novel·la d’Eloy Moreno eren també els que miraven i no feien res”, ha assenyalat Pacheco.
A més, Pacheco ha afegit que també ocorre que la família del xiquet o la xiqueta víctima d’assetjament escolar no troba més opció que anar-se’n del centre i açò “és la fallida del sistema més preocupant, el major fracàs de tota la comunitat educativa i de societat”.
Sobre el PREVI, des de la Confederació Gonzalo Anaya han valorat que resulta insuficient i excessivament burocràtic perquè no s’utilitza per previndre o descartar possibles casos, si no per a pal·liar quan el cas d’assetjament escolar és més que evident. “A més a més, hi ha molts centres educatius que no l’utilitzen ni als casos més evidents i opten per altres vies de mesures disciplinàries que tampoc resolen el problema”, ha matisat per deixar clar que la via punitiva, com l’expulsió del centre, tampoc resol els problemes de convivència escolar.
Per acabar amb esperança, Rubén Pacheco ha parlat del borrador del decret d’Igualtat i convivència que aporta pràctiques com la mediació escolar i les tutories entre iguals que s’ha d’universalitzar a tots els centres, la figura de l’orientació educativa i millorar la coordinació entre tots els professionals, activar les comissions de convivència dels consells escolars… són propostes que esperen contribuisquen a solucionar el problema.