Més personal per a atendre als xiquets que no controlen esfínters
Entenem que si els xicotets i xicotetes no són endreçats en aqueixos casos s’està vulnerant els seus drets a desenvolupar una activitat educativa en condicions adequades d’higiene.
Com a mares i pares de l’escola pública, en alguna ocasió ens hem vist obligats a acudir al centre educatiu dels nostres fills i filles en l’etapa infantil per a canviar-los de roba quan no han controlat els seus esfínters o han vomitat.
Açò, que s’ha convertit desafortunadament en una situació quotidiana per a les famílies, suposa sobretot per als alumnes i alumnes d’infantil un moment de desemparament i desprotecció que pateixen des que estan mullats o bruts fins que acudim al centre i són endreçats.
L’ensenyament públic ha de garantir el benestar dels nostres fills i filles en totes les etapes educatives durant la permanència en el centre, i entenem que aquesta problemàtica, que es produeix de manera diària en els col·legis de tota la comunitat, no cobreix l’assistència bàsica que han de tenir els xicotets. Volem fer visible aquesta problemàtica que ja hem reivindicat en diverses ocasions i que, no obstant açò, segueix sense estar resolta per part de la institucions públiques. En la majoria de casos, són les famílies les que acudeixen al centre per a resoldre el problema.
Exigim que l’Administració contracte més personal, auxiliars, educadors, perquè els escolars estiguen degudament atesos dins del centre quan no controlen els seus esfínters. Entenem que no es respecta la dignitat dels xicotets quan aquests romanen mullats o bruts fins que el pare o la mare arriba al centre per a canviar-los de roba. Entenem que el professor/a responsable de la classe no haja de desatendre a l’aula en cap cas i que endreçar a un alumne pot suposar no parar esment a la resta, però reivindiquem que en el centre hi haja una persona de suport per a realitzar aquestes tasques. Per a açò, els centres necessiten disposar de més recursos en personal, auxiliars d’educació infantil o educadors per a realitzar aquestes tasques. En la majoria de centres públics d’infantil i primària som les famílies les que hem de solucionar el problema, la qual cosa suposa en molts casos, abandonar el lloc de treball, fer llargs desplaçaments amb o sense transport disponible, o arribar al centre quan ha transcorregut massa temps. Fins que no arriben els progenitors, els xicotets estan en classe o en el pati apartats dels seus companys, bruts i amb la roba mullada, una situació no solamentantihigiénica, sinó sobretot poc moral.
Si tenim en compte a més, que durant l’etapa infantil, els xiquets i xiquetes van desenvolupant la seua personalitat i els seus hàbits de control corporal, les conseqüències a nivell psicològic, d’autoestima, autonomia…són més greus.
Entenem que les administracions públiques han d’oferir als ciutadans uns serveis mínims que garantisquen el nostre benestar i un òptim desenvolupament en totes les etapes de la nostra vida, sobretot en els més vulnerables, en aquest cas els xiquets i xiquetes d’educació infantil.
Repercusió en premsa
