Creiem en un ensenyament públic de qualitat, per aquest motiu, exigim al govern autonòmic que l’assignatura de filosofia deixe de ser optativa per a ser obligatòria en 4t de l’ESO i en 2ºn de batxillerat.
Entenem que el contingut d’aquesta matèria és indispensable per a la formació dels nostres fills i filles, no solament a nivell acadèmic, sinó també a nivell personal. “Més enllà dels coneixements, creiem en un ensenyament públic que forme a persones, creiem en una educació que prepare als nostres fills i filles perquè siguen capaces de crear una societat millor i perquè tinguen les eines necessàries que els garantisquen un futur més segur”, declara el President de la Confederació, Raúl Alós, qui es va reunir ahir amb Ángel Vallejo, representant de la plataforma que defensa la permanència de l’assignatura en l’educació secundària i batxiller per a conèixer de primera mà quin era la situació.

Considerem que és urgent que la Conselleria d’Educació modifique el curriculum d’educació secundària i el de batxillerat perquè l’assignatura de filosofia siga de caràcter obligatòria el pròxim curs, i no optativa com contempla la LOMQE. Entenem que si el pròxim any, la filosofia amb prou faenes pondera per a la nota final per la seua condició d’optativa, els alumnes no es van sentir motivats per a matricular-se en aquesta assignatura, la qual cosa repercutirà negativament en el nombre de matriculats i en el pes que tindrà dins del curriculum.

Encara que el caràcter optatiu de l’assignatura de filosofia ho marca la LOMQE, hem comprovat com en altres comunitats autònomes han trobat els recursos per a garantir el futur d’aquesta matèria. Les famílies de la Gonzalo Anaya no entenem com en altres comunitats han aconseguit la manera de donar-li a la filosofia una importància major i a la Comunitat Valenciana no es modifica el curriculum i segueix oferint-se com a opcional, afig Alós. Volem saber per què el govern autonòmic no pren mesures per a canviar aquesta situació que entenem és un perjudici per als nostres fills i filles que rebran una formació en desavantatge amb altres comunitats autònomes.