Rubén Pacheco: “L’esborrany presenta vulneracions normatives però la més important és que les mares i pares quedem en desprotecció davant una consulta que no assegura que filles i fills puguen estudiar en valencià en cap de les zones de predomini lingüístic”
València. 21/10/2024. La Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya, convocada a la Mesa de Mares i Pares, el 21 d’octubre de 2024, a les 16 hores, per tractar l’esborrany de RESOLUCIÓ de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, per la qual es convoca el procediment de consulta als representants legals de l’alumnat per a triar la llengua base aplicable a partir del curs acadèmic 2025-2026, de conformitat amb el que estableix la disposició transitòria segona de la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa, ha exposat que “la consulta regulada a l’esborrany no garanteix plaça en l’opció triada per les famílies com a llengua base d’ensenyament en introduir criteris de prelació que condicionaran l’accés als grups-aula i això pot vulnerar la mateixa Llei de Llibertat Educativa i la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV)”.
Com ja havia anunciat el president de la Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya, Rubén Pacheco, és totalment “fals” que les famílies puguen triar i que la seua elecció es respecte perquè a l’esborrany de consulta queda clar que en cas de no haver-hi places, és l’administració la que deriva a altres grups a l’alumnat, sense tindre en compte la llengua triada pels progenitors. I açò ocorre tant en les zones de predomini lingüístic castellà com valencià.
En representació de FAMPA Castelló Penyagolosa, FAMPA-València i FAMPA Enric Valor Alacant, i les 1106 AMPA censades a la Conselleria d’Educació, “la consulta en comptes de ser garantia de tria del projecte lingüístic que volen les famílies les deixa en total desprotecció perquè en cas d’errada en emplenar els ítems dels criteris de prelació, en cas de duplicitat o de diferents opcions dintre de la família, queda anul·lada la llengua triada per les famílies” i afig és “l’administració qui decideix en quina llengua estudia el xiquet o xiqueta en estos casos”. Tampoc existeix cap sistema de reclamació com si ocorre amb l’admissió escolar amb el període de reclamacions o amb les comissions d’escolarització.
A més, l’organització d’AMPA valora que la consulta i la llei de llibertat educativa no garanteixen els preceptes de la LOMLOE sobre la competència plurilingüe de l’alumnat que ha de dominar les dues llengües cooficials de la mateixa manera i promou un model lingüístic que no actua sobre les carències per garantir la igualtat d’aprenentatge i domini de les dues llengües oficials en acabar l’educació bàsica, cosa que atempta sobre la Llei d’ús i ensenyament del valencià.
Una altra qüestió és que la consulta tal com està plantejada no conté les garanties democràtiques de processos de participació, deliberació i decisió individuals que són vinculants perquè no existeixen òrgans de supervisió, més enllà de la mateixa administració. Tampoc hi ha un quòrum mínim de participació en la consulta perquè siga vàlida o constitució d’una mesa electoral participada per la comunitat educativa del centre. Tampoc existeix la privacitat i confidencialitat del vot o la decisió en publicar-se els resultats i el que cada família ha triat al tauler d’anuncis. Davant tot açò demanen que la retirada de l’esborrany de resolució que requereix el respecte màxim al marc normatiu.