Daniel Gabaldón: “En jornada continuada l’alumnat dorm menys, fa més deures a casa i dedica més temps a les pantalles que l’alumnat de partida”

gabal_2

Als estudis més recents dels sociòlegs de la Universitat de València s’ha analitzat l’enquesta de l’INE d’Usos del temps en la població de 10 a 18 anys. S’ha evidenciat que la mitat de la població escolar amb jornada continua dina després de les 15 hores. Pediatres i investigadors han mostrat la preocupació per la franja del dinar a les 15.00 hores que ha estat assenyalada per la investigadora en nutrició, cronobiologia i obesitat Marta Garaulet com una línia vermella que es vincula amb més obesitat.

Pregunta: Quan parlem de temps escolars entren en joc molts interessos i desitjos de la població adulta, on tenim que posar la mirada les famílies abans de decidir el tipus de jornada escolar? I els mestres?

Resposta: “Quan es fa recerca dels temps escolar trobem que sempre es barregen dades objectives amb desitjos de les famílies i dels mestres. Als xiquets i a les xiquetes malauradament els tenim fora quan hauríem de posar-los en el centre. Els horaris escolars s’haurien de fer sempre posant els xiquets i les xiquetes en el centre de les decisions i la població adulta som qui s’hauria d’adaptar a les seues necessitats. A més a més la LOMLOE vincula el dret a l’educació amb el benestar i l’interès superior del menor. No hi ha volta de fulla. No hauríem d’estar ni considerant una mesura que perjudica la salut i el rendiment de l’alumnat.”

P: Recentment, sociòlegs valencians haveu estudiat els usos del temps en la població a partir de 10 anys fins a 18 anys en funció de la jornada escolar, en base a les enquestes del Institut Nacional d’Estadística.  Ens pot explicar què ocorre per la vesprada amb els escolars en jornada continua?

R: “Fruit de l’anàlisi podem assegurar que en jornada continuada l’alumnat dorm menys, fan més deures a casa i  dediquen més temps a les pantalles que l’alumnat de jornada partida. La progressió entre les enquestes del 2003-03 i 2009-10  mostra que l’escletxa s’amplia: els de continua dormen encara menys, fan encara mes deures, veuen encara mes pantalles “

P: Menys descans, més deures i més temps de pantalles en jornada continuada. Quins poden ser els motius?

R: “A la continua l’alumnat passa pràcticament tot el matí tancat a classe i concentra l’exposició a la llum solar directa per les vesprades, això pot contribuir a fer-los mes vespertins (mussols) del que ja son. Pot ser també siguin mes sedentaris, però ens falten dades per comprovar-ho.  En el cas del temps de deures cap la possibilitat que la concentració horària de matí provoque necessitats de compensar a casa allò que ja no dona temps de fer a classe perquè el rendiment es menor a la jornada continua. En el cas de temps de pantalla és evident com que la gran majoria de les famílies no poden complir amb els seus desitjos de passar més temps amb els fills, aquest acaben molt sovint sols a casa i/o sense la atenció d’un adult.”

 P: Apareixen a l’estadística dos indicadors més: temps per estar en amics i amigues o més temps per a esport en els escolars amb Jornada escolar continuada. És un contrapunt aquest tema, com s’interpreta?

R: “Tenen més temps per estar en amics i amigues els escolars en jornada continuada (15 minuts més) que els de jornada partida,  però hem d’entendre que és temps fora de l’escola. Cal assenyalar, però, que no es comptabilitza com a temps de socialització en jornada partida el temps de menjador, tant en l’alimentació con durant el descans i temps lliure del menjador, també és un temps reglat amb amics i amigues supervisat per persones adultes.  Altra evidencia en l’enquesta de l’INE, és que en jornada continuada els escolars tenen més temps per fer activitat esportiva reglada. Haurien de tindre cura de pensar que son menys sedentaris perquè el temps de descans del menjador és en bona mesura de temps lliure i fan activitat física però al no ser reglada no apareix en l’enquesta com a tal.”

P: Hi ha famílies que consideren que la jornada escolar continuada els pot deixar més temps per compartir amb filles i fills. Però això depèn a nivell particular dels temps laborals de cada família i de les possibilitats. Es pot produir una escletxa social en el temps lliure i un increment d’activitats extraescolars de pagament? Es corre el risc de la privatització del temps lliure que abans era temps d’escola?

R:“La Jornada continuada pot ser interessant pel temps lliure que genera. Però aquest temps lliure pot generar una bateria d’extraescolars per suplir les carències de l’escola, per compensar el que no fa l’escola com l’aprenentatge d’anglès, classes de repàs, etc. en una estratègia privatitzada del temps lliure segons capacitat de les famílies i que ocupa un temps que abans era públic i igual per a totes les xiquetes i els xiquets.”

P: Recentment has seguit investigant pel teu compte sobre els horaris escolars a Europa. Com son els models horaris predominants als països referents de major èxit escolar? Són molt diferents als nostres?

R: “A Europa hi ha molta diversitat d’horaris però el que és molt majoritari és que quan se’n van a casa però se’n van dinats.  A l’enquesta de l’INE hi ha altra evidencia: La mitat de la població escolar amb jornada continua dina després de les 15 hores. Cal assenyalar la preocupació dels pediatres i investigadors, per eixample la franja de les 15.00 hores que ha estat assenyalada per Marta Garaulet com una línia vermella pel que fa al menjar principal de mig dia ja que quan es produeix a partir d’aquesta hora es vincula amb més obesitat. De fet nosaltres hem trobat que hi ha major prevalença d’obesitat infantil en les zones amb jornada continuada. Hi ha una correlació prou alta (r = 0,6) un indicador suficient perquè les autoritats sanitaris i educatives prengueren cartes en l’assumpte i miraren si això es confirma”.

P: En totes les reunions que hem mantes amb la Conselleria d’Educació per debatre la jornada escolar tant la Directora General d’Innovació Educativa, Reis Gallego com el Secretari Autonòmic d’Educació Miguel Soler ens ha assegurat que no hi ha estudis sobre la jornada escolar. Per contra la mateixa Generalitat Valenciana va finançar una investigació, el Projecte Time. Per què creus que no es té en compte aquest estudi?

R:“Això el tindríem que preguntar a les autoritats educatives i sanitàries, a Catalunya que ho han estudiat més a consciència ja van a revertir-la”.

Podeu descarregarjornadaelsefectesje (2), les evidències principals del Projecte Time finançat per la Generalitat Valenciana. Salut, rendiment i conciliació.  Podeu obtindre més informacióhttps://ansolab.blogs.uv.es/