Gonzalo Anaya (Burgos 1914- València 2008), mestre des dels anys de la Segona República, doctor de Filosofia, catedràtic de Filosofia a instituts i escoles de Magisteri des de 1953, ha exercit una llarga tasca professional, primer a Santiago de Compostel·la i des de 1973 a l’Escola de Magisteri de València. És membre del Departament de Sociología de la Universitat de València i profesor emèrit des de 1985 a 2002. En 2004 li fou atorgada la Medalla de la Universitat de València. Anteriorment, el govern de l’Estat, li va concedir, per la llarga durada i la intensa activitat docent,   la Medalla d’Argent  al mèrit del treball.

I, es que el profesor Anaya ha exercit molts anys com a professor, estudiós i crític de l’educació. En la seua reflexió sobre l’ensenyament sempre ha tingut present els contextos concrets de l’activitat docent a les escoles, els problemes pràctics i quotidians a la vida a les aules i la seua concepció educativa sempre  ha estat lligada al saber, a la ciutadania i a l’emancipació humana.

La seua visió de l’educació l’ha empés a comprometre’s amb tota una sèrie d’experiències innovadores, d’intents de millora, d’intervencions pràctiques,i ha fet que res no li siga alié en el món de l’educació. I per això, ha obtés un ampli reconeixement de tots els sectors del món educatiu.

Concretament, els pares i mares de l’escola pública de la Comunitat Valenciana portem el seu nom en la Confederació que ens representa i que és el màxim ens del nostre moviment associatiu. Des de la fundació de les federacions, el professor Gonzalo Anaya ens ha mostrat un camí inesgotable de defensa de l’escola pública, d’una escola al servei del poble, una escola educativa, universal i bàsica, una escola que cal reinventar tenint molt en compte el saber crític que sempre Gonzalo Anaya ha defensat, com el seu llarg compromís amb la renovació pedagògica; base del seu pensament.