Silvia Centelles: “El model de jornada escolar s’ha d’implantar amb criteris pedagògics”

Entrevista Silvia

Entrevista a Silvia Centelles, presidenta de la Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya al Suplement Aula de Levante-EMV

Silvia Centelles Campillo (Vila-real, 1975) treballa com a administrativa i és també tècnica en educació infantil. És mare de tres fills, de 18, 17 i 9 anys. Va entrar al moviment de les AMPA a l’any 2004 i el 2013 va començar a assumir responsabilitats, primer a la junta directiva de la seua AMPA i després a FAMPA Penyagolosa de Castelló. Dos anys després, passà a formar part de la junta directiva de la Confederació Gonzalo Anaya i el 2016 va ser elegida vocal autonòmica a la CEAPA, on ja du 3 anys com a secretària general. El seu treball a les AMPA li ha descobert un nou camp d’interés: el món de l’associacionisme i de la col·laboració.

[12/6/2019]

-Quin és el principal repte que afronta l’escola pública per als pròxims cursos?

R: Millorar la qualitat. Volem una escola pública de qualitat a l’abast de totes les famílies. Una escola de qualitat, per a nosaltres, és una escola inclusiva, coeducativa, laica, gratuïta, democràtica i participativa, oberta, crítica, en valencià, que oferisca els millors coneixements i eduque en valors i amb les emocions com a base. Que s’implique en la promoció de la igualtat, de la salut, del respecte a l’entorn, a la nostra cultura. Que siga plurilingüe i que valore la interculturalitat i la diversitat, que són fonts de riquesa. I que compte amb els i les millors professionals, capacitats i motivats. Volem construir un nou sistema educatiu que forme a persones crítiques.

-Què li demana la Confederació Gonzalo Anaya al Consell en esta segona legislatura?

R: Tenim moltes reivindicacions! En primer lloc, que millore el marc normatiu. El conseller Marzà va anunciar una Llei Educativa Valenciana i volem que aquesta siga una realitat i que nosaltres puguem participar en la seua redacció. Calen noves lleis educatives (també a nivell estatal) adients per a l’escola del segle XXI, que reconeguen la importància de la comunitat educativa, que educa junta. Si les famílies entrem a l’escola ‑des del compromís, des de la implicació en l’educació de les nostres filles i els nostres fills‑, l’escola millora: millora la convivència, augmenta el rendiment, es creen vincles entre el professorat i les famílies i, això, es trasllada al barri, al poble, a la societat. Cal una bidireccionalitat en aquest especte. Ja hi ha projectes que ho constaten: les comunitats d’aprenentatge, els grups interactius, els projectes de transformació dels patis escolars… Tots són processos que generen millors relacions i millor convivència. Famílies i escola hem d’anar de la mà. Cal augmentar els pressupostos, perquè això ens permetrà reduir les ràtios -una altra mesura que té una incidència directa en la millora de la qualitat educativa-, augmentar recursos i personal, evitar la rotació de plantilles i afavorir la seua estabilitat, treballar per la diversitat i la inclusió per frenar l’abandonament i el fracàs escolar i acabar també amb el “copagament” que encara es dóna a l’escola pública, tot garantint allò de que l’ensenyament ha de ser 100% gratuït. Cal continuar invertint en Xarxa Llibres, un programa que creiem necessari i que està donant molts bons resultats. Més diners també ens permetran retirar tot el fibrociment i construir escoles per acabar amb els barracots. Volem una aposta clara per una escola totalment pública i acabar amb la concertació.

-Com es valora l’anunci de què el menjador escolar serà gratuït?

R: L’escola ha de ser totalment gratuïta. Nosaltres defensem que el servei de menjador ha de ser gratuït. Però volem un servei de menjador de qualitat. Hui per hui hi trobem moltes deficiències en la gestió i en els menús. Pensem que cal una anàlisi prèvia del servei de menjador a la xarxa pública: volem centres educatius saludables, que treballen activament en la promoció de la salut, per corregir l’epidèmia d’obesitat infantil. I això passa per vincular els menjadors a un projecte educatiu que difonga hàbits de vida sana i forme en alimentació saludable, per millorar els menús perquè siguen sans i equilibrats i amb productes de proximitat, i per generalitzar les cuines pròpies a escoles i instituts, deixant de costat el sistema de línia freda i els serveis de càtering.

-S’ha de modificar la participació de les famílies en els consells escolars?

R: Sí, clar. La LOMQE va reduir les competències dels consells escolars de centre, que van passar de ser un òrgan de decisió a ser sols consultius. Volem recuperar capacitat de decisió i de gestió, creiem que el consell escolar ha de ser l’òrgan rector dels centres educatius i demanem que la representació de les famílies i AMPA siga paritària en relació amb la dels docents i altres treballadors. Ho demanàrem en la negociació dels nous ROF d’Infantil i Primària i FP, ESO i Batxillerat, però per a modificar els consells escolars cal derogar primer la LOMQE. També pensem que cal  regular el funcionament dels Consells Escolars Municipals, per a què tots treballen complint uns mínims i assumint les seues obligacions en l’escolarització. I donar-los més pes.

-Què opinen de què la majoria d’escoles ja hagen implantat la jornada contínua?

R: Moltes de les nostres AMPA estan a favor de la jornada continuada; d’altres no. Pensem que el què s’ha de tindre en compte a l’hora de decidir quina jornada és la bona per als nostres fills i filles són les necessitats dels xiquets i de les xiquetes, que no són les mateixes amb 3 anys o amb 12. Hi ha estudis sobre l’impacte de la jornada lectiva continuada en els escolars, i no són favorables. No tenim dades que ens parlen de què la jornada continuada puga ser beneficiosa. S’ha traslladat a les famílies una decisió que no ens pertoca: el model de jornada escolar s’ha d’implantar seguint criteris pedagògics. Hi ha col·les on les juntes directives de les AMPA s’han dissolt per la crispació que provoca el debat sobre la jornada escolar, i on les activitats extraescolars de qualitat han desaparegut. Les AMPA volem que continuen les activitats extraescolars, perquè completen la formació dels nostres fills i filles. I volem poder encarregar-nos d’aquestes, com a part de la comunitat educativa.

-“Edificant” ha servit per a millorar les instal·lacions i infraestructures en què estudien els escolars?

R: Sí, és una nova via que ha permés reformar centres obsolets i en estat precari i començar noves construccions per a substituir els barracots o els edificis vells, complementària a les iniciatives de la Conselleria d’Educació. Però cal fer molt més i fer aquest pla més efectiu. La millora de les infraestructures educatives necessita d’una inversió constant i d’un compromís també per fer de les escoles i instituts edificis sostenibles i eficients energèticament. Cal també “renaturalitzar” els patis perquè la vegetació ajuda a reduir les altes temperatures, cada vegada més freqüents.

-Este curs hi ha hagut problemes amb les borses del professorat. Què s’hauria de fer per evitar açò, què ocorre quan hi ha oposicions?

R: Una possible solució seria estimular l’assignació de les places de difícil cobertura mitjançant incentius. Enguany hem tingut molts problemes amb les substitucions d’algunes especialitats (valencià, anglés i matemàtiques, així com d’educadors) i a alguns llocs, generalment, als pobles de l’interior, a Alacant, etc. Si els mestres o els especialistes no volen optar a eixos llocs, hauríem de millorar les condicions d’eixes places per fer-les atractives. Però açò és una cosa que s’ha de treballar amb els sindicats, associacions del professorat i el propi professorat.

-Preocupa la situació de les escoles rurals? I de les considerades «gueto»? Què s’hauria de fer amb l’Educació Especial?

R: Ens preocupa l’escola, estiga a un poble de 100 habitants o a una ciutat de 100.000. El Decret d’Inclusió advoca, entre d’altres coses, per l’escolarització en els entorns més pròxims, però això necessita d’un augment pressupostari. Nosaltres hem ajudat enguany a una família amb una filla amb hemiplegia que demanava quedar-se al seu CRA a Beniarrés, mentre que des de la Conselleria li deien que si volia comptar amb el servei de fisioteràpia que necessita havia de traslladar la matrícula a Cocentaina. Això no és potenciar l’escola rural ni practicar l’educació inclusiva. Tot el poble es va unir per mantindre a l’alumna al CRA, un centre amb 49 xiquets, i finalment hem aconseguit un fisio itinerant que atendrà als xiquets de Beniarrés, i també als de Muro. Això és genial. Per als pobles és molt important tindre una escola. I per a les famílies, també. Les escoles “gueto” tampoc són escola inclusiva. Per això és important regular els Consells Escolars Municipals, perquè d’ells depenen les Comissions Municipals d’Escolarització, que són les que han de vetllar pel repartiment equilibrat de l’alumnat -de tot l’alumnat- a tots els centres sostinguts amb fons públics, és a dir als públics i als concertats, tal i com marquen la Constitució espanyola i les lleis educatives. En els últims anys, amb les noves polítiques d’admissió, hem millorat però calen més esforços. I en relació amb l’educació especial diré que precisa d’un major esforç, encara, i de molta sensibilitat. Cal fer inclusió, sempre que es puga: que els centres ordinaris puguen acollir -amb el personal capacitat i necessari- als xiquets i xiquetes que, amb trastorns o discapacitats, hi puguen ser escolaritzats. Però també s’han de mantindre els centres d’educació especial, perquè hi ha alumnes que no poden derivar-se als centres ordinaris. I la inclusió també s’ha de fer amb l’alumnat amb risc d’exclusió social.