Les AMPA demanen un debat sobre les PAU que mire més enllà i busque la millora de la qualitat de l’educació amb criteris acadèmics i d’equitat

[05/06/2019] Les famílies de la Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya no tenen elements de judici suficients per a entrar en el debat sobre la conveniència d’unificar les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). Professionals i representants del sistema educatiu no es posen d’acord, expliquen. Segons el criteri dels professionals de l’educació, no hi ha evidències que un sistema siga millor que un altre; les deficiències, si n’hi ha, han d’avaluar-se i corregir-se de forma consensuada; i no cal oblidar que en la nota d’accés pesa molt la nota de batxillerat, i això obri un altre debat (com ha de ser, diferències d’avaluació entre centres, etc.).

No obstant això, com en altres àrees, les famílies demanen que les decisions se sustenten en criteris acadèmics i d’equitat educativa, i que les diferents administracions treballen no solament per a avaluar i millorar les proves d’accés a la universitat sinó, especialment, per a millorar la qualitat de l’educació que permeta a tot l’alumnat encarar aquesta fase, i la seua possible incorporació a la universitat, en les millors condicions possibles.

La Confederació Gonzalo Anaya defensa un sistema educatiu diferent orientat a les persones, a l’aprenentatge integral, no només en currículum, ans en valors i altres qüestions. A més a més, aposta per un sistema gratuït i universal. Aquest nou sistema, les famílies el volen construir “junt amb la comunitat educativa i la resta de la societat”.

Des de la Confederació Gonzalo Anaya, es fa una crida a tenir en compte les següents reflexions:

1) Per què no pot tenir dret a estudiar en la universitat qualsevol persona sense costos econòmics mentre complisca amb els requisits de seguir els estudis amb el que se li demana a tal efecte?

2) Segurament caldrà planificar una distribució de l’alumnat en els estudis oferts. Però un estat o un país que eleva el nivell d’estudis i coneixements de la seua societat, està més preparat per a millorar la societat i per elevar el nivell en tots els aspectes.

3) Llavors sorgeix la pregunta següent: és necessària una selectivitat? S’ha de limitar l’accés als estudis universitaris? El sistema públic podria oferir l’ingrés de totes les persones interessades i mantenir la seua progressió mentre seguisquen els estudis.

4) Ningú ni ninguna està qüestionant la universitat privada en aquest aspecte. Per què ha d’existir i estar recolzada sovint per les administracions públiques? Això també passa en la concertació a nivell de primària i, en aquest tema, de secundària on s’estan contant les notes que donen els diferents centres educatius.

5) Les famílies de la Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya volen un debat a fons sobre el que impliquen les proves selectives. Cal també posar damunt la taula el significat i l’orientació dels estudis en tots els nivells i la possibilitat d’oferir ensenyament gratuït i de qualitat per a totes les persones en tots els nivells.

6) Així, insten doncs a plantejar-se per a què volem que servisquen els estudis. Açò també implica un debat i un replantejament de quin tipus de societat volem, de com hauria de funcionar, de la construcció d’una societat veritablement participativa i democràtica amb les persones com a centre i no les mercaderies. “Si fem un canvi en el sistema educatiu, serà més fàcil d’aconseguir aquest objectiu”, indiquen des de la Confederació.