La junta directiva es va reunir aquest cap de setmana per a tractar temes que preocupen a les famílies de l’escola pública. Com a punt central, l’inclusió i la nova llei. Volem un escola inclusiva real.
Des de de la Confederació Gonzalo Anaya considerem que tots els xiquets i xiquetes tenen dret a una educació pública de qualitat. Les associacions de pares i mares ens fan arribar queixes concretes sobre la falta de recursos en els centres ordinaris per a atendre els que necessiten més suports. Un dels punts en els quals hem insistit en els últims anys és la falta d’educadors per a les aules CIL en les tres províncies. Els terminis per a cobrir les places són massa llargs per a uns xiquets i xiquetes que necessiten atenció continua. A més, l’alta rotació dels professionals que estan en aquestes aules fa difícil l’avanç de l’alumnat, màximament quan la majoria es troben dins del trastorn de l’espectre autista, i precisament el que més necessiten són rutines i un personal estable per a aportar-los seguretat i poder avançar.
“La integració del alumnant que necessita més suport no pot quedar-se escrit en un paper com és el decret i la nova ordre d’inclusió, ha de ser real en cada centre d’ensenyament públic, amb els recursos que siguen necessaris. No pot haver-hi un desequilibri entre els centres que aposten per la inclusió i els que no ho fan. Ens trobem en tot el territori valencià, en les tres províncies, centres desbordats pel nombre d’alumnat que necessiten suport curricular, mentre altres centres no els tenen a aquest alumnat matriculats. A la província d’Alacant i en comarques concretes de València com La Safor o La Ribera, ens trobem clars exemples.”, indica el president de la Gonzalo Anaya, Txomin Angós.
Un altre tema important que hem detectat i en el qual volem insistir és en el salt que hi ha respecte en els suports educatius de l’educació primària a la secundària. La normativa parla d’inclusió en tota l’educació obligatòria, però la veritat és que per a l’alumnat de les aules CIL s’inicia una etapa d’incertesa quan arriben a secundària. Posem com a exemple la veu d’alarma que han aixecat les famílies de la comarca de Camp de Morvedre o de L’Horta Sud a la província de València. Només 3 centres a la província de València disposen d’aules CIL, un nombre insuficient si el comparem amb les aules CIL que hi ha operatives en educació primària. Què passa amb aquests xiquets i xiquetes i les necessitats educatives de les quals no desapareixen quan canvien d’etapa?
Aquestes són algunes preguntes que les famílies de l’escola pública ens fem després de comprovar com és el dia a dia d’un alumne amb necessitats especials en els col·legis i instituts públics.
La inclusió a les aules és un tema molt important per a les famílies perquè afecta al desenvolupament dels nostres fills i filles en tots els seus vessants. Per això, no entenem com l’Administració ens fa arribar tard la normativa que regula l’atenció que els nostres fills i filles, amb necessitats especials, rebran. Tornem a informar-nos que hi haurà una nova ordre sobre inclusió a través d’altres vies que no són les oficials, la qual cosa impedeix que les famílies de l’escola pública puguen participar en la mateixa aportant la seua perspectiva des del coneixement que tenen del funcionament dels seus fills a casa. La veritable inclusió a les aules comença a casa i creiem que el centre educatiu i les famílies han de treballar junts per a aconseguir que cada alumne i alumna arribe a ser tot el que pot ser amb garanties i recursos.